Journal

El meu motor creador és la natura

El meu motor creador és la natura

Imatge de la ceramista Rosa Satoca, FOU

- Hola Rosa, parla'ns del teu treball, què t’inspira?

- Sóc una artista que treballa la ceràmica, la pintura i el dibuix creant un llenguatge i una simbologia pròpia per parlar de la natura, el paisatge, la dona i la connexió de tots aquests elements entre si. A partir de l’observació del meu paisatge i les experiències vitals des d’una perspectiva feminista, creo un simbolisme màgic vinculat amb la idea de la memòria ancestral i el misticisme pagà. Elements com el foc, el riu, la vida salvatge, la llar i l'ascensió espiritual a través de la natura són molt presents en la meva obra. Elements bàsics per a la vida humana, dels que formem part i amb els ens han arrencat el vincle i el record.

Plats amb ull de color groc, de ceràmica, de Rosa Satoca, FOU

- Què vols expressar amb el teu treball? Quina perspectiva és particularment teva? 


- El meu motor creador és la natura, però la natura com a forma de resistència, com a record, com a reivindicació d’un passat en equilibri, harmonia i respecte cap a l’entorn. Buscant les formes més ancestrals, essencials intento representar allò etern i profund de la vida a la Terra, allò que realment és important per a mi. Pretenc indagar en el fons de la consciència per intentar mostrar que finalment és la natura qui regeix les nostres vides, que formem un tot inseparable on totes i cadascuna de les nostres accions estan connectades. Tot això alhora està impregnat de la màgia, que per a mi és la poesia de la vida, la narració, el mite que connecta totes les coses i que és inherent a la vida. 


- Parla'ns sobre artistes que admires.

- És molt difícil mencionar les artistes que m’inspiren perquè en són moltes. Bevem de tot arreu i aquesta és la meravella de la cultura i la creació. M’inspira la literatura, el cinema i la música. En l’àmbit de les arts plàstiques adoro molta gent: Paul Klee, Kiki Smith, Carol Rama, David Hockney, Ana Mendieta, el col·lectiu CoBrA, Matisse, Richard Long, Alexander Calder, Louise Bourgeoise i un llarguíssim etcétera. Admiro també artistes del meu voltant, companyes, conegudes i amigues que parlen des del cor. Els admiro perquè penso que són artistes que treballen des de la honestedat i la visceralitat, fent allò que realment senten dins seu per transformar la realitat.

Obra de Ana Mendieta

Tree of Life, 1978, Ana Mendieta

- Què et motiva a dibuixar el món del teu voltant?

- La meva principal motivació per crear és el meu propi buit, el dolor, la punxada al cor que sento sovint quan observo el món que m’envolta. Busco en l’art l’espai d’equilibri, de lluita, de memòria i de reivindicació tant dins meu com en el món. La creació és el refugi, la teràpia i el creixement. Tinc una relació mística amb la meva obra i tot allò que faig neix des d’una voluntat de transformació personal i col·lectiva. No sé si ho aconsegueixo però ho intento.

il·lustració de la ceramista catalana Rosa Satoca, FOU amb simbologies paganes en color groc i vermell

- Què és el que et va fer començar a  il·lustrar i dissenyar? 

- Suposo que va ser un procés natural, un camí de petites passes que m’han fet trobar-me, sentir que això em fa sentir bé i que sóc capaç de fer-ho. Vaig començar a estudiar Belles Arts una mica per casualitat, jo volia fer Disseny inicialment però vaig pensar que Belles Arts em donaria una base per després fer el que volgués i així va ser. Després vaig estudiar un CFGS a l’Escola Massana, on vaig tenir el primer contacte amb la ceràmica i on després d’un temps va néixer el que ara és el meu motor creador, FOU. Un cop trobes de què vols parlar i com vols fer-ho, el camí es va obrint davant teu.

- Recordes la primera vegada que vas veure les creacions Materia Rica? Què vas pensar?

- Si, ho vaig veure després de conèixer-vos en un mercat de dissenyadors i artesans. Vaig pensar que era un projecte molt interessant, proper i cuidat. Les peces eren naturals, càlides i les col·leccions molt boniques i elegants. L’equilibri entre art i disseny que moltes marques busquen posat en un petit taller de Gràcia.

- Pots parlar-nos d'un moment de la teva carrera que t'hagi fet sentir super empoderada com a creadora? 

- El que et fa sentir millor com a creadora és poder treballar d’això, sentir el reconeixement de la gent i que valorin la teva obra. Es tracta de petits moments que van sumant i fan que segueixis confiant en tu i en el que fas. Cada projecte que realitzo, que surt bé i que em fa feliç va fent créixer la confiança i la motivació per seguir, que no sempre és fàcil de sentir.

Composició de rajoles amb dibuix d'ocell en color blau i blanc, de la ceramista FOU, Rosa Satoca

- Tens algun objectiu creatiu amb el que somïis?

- M'agradaria fer més obra de gran formar per a l'espai públic. He estat treballant en un conjunt de petits murals per una intervenció artística, que a més és al meu barri i m'agradaria molt fer un projecte d'aquests anualment. Alhora, espero poder tornar a fer alguna residència artística aviat on poder centrar-me en desenvolupar la meva obra rodejada de més artistes i en un entorn diferent a l'habitual. Si és a la natura ja seria idílic. Crec que aquests són els meus propòsits per aquest any.

il·lustració de Rosa Satoca a l'espai públic. FOU

- Amb quina de les peces de la col·lecció et et sents més identificada? per què?  

- És difícil triar una peça, ja que totes formen un part important del meu univers i transmeten molt els meus motors de vida però una de les peces que més m'agrada és el fermall del foc, pel que el foc representa en general i també per a mi. El foc és la destrucció d'allò que ja no volem, la revolució, el canvi de paradigma. Alhora és el renaixement, allò nou i net, començar de nou. Cremar per destruir i renéixer.

Collaret de les fases lunars

Arracades mà i llum

Per conèixer més sobre FOU visita la seva pàgina web o troba-la a les xarxes com a @itsfou.

Troba tota la col·lecció MAGIC NATURE aquí.

Leave a comment